Romania: recueil trimestriel consacré à l'étude des langues et des littératures romanesPaul Meyer, Gaston Bruno Paulin Paris, Antoine Thomas, Mario Roques Société des amis de la Romania, 1884 |
Vanuit het boek
Resultaten 1-5 van 27
Pagina 61
... fuva ei in zert Groff igl qual el cun sia duña muert igls vegls che avon temps shrivevan las historias bucca mes igls nums ancalura ei quella historia verdeivla : bucca mo enten la vitta de S. Ulrich , sunder era ent igl brevier de ...
... fuva ei in zert Groff igl qual el cun sia duña muert igls vegls che avon temps shrivevan las historias bucca mes igls nums ancalura ei quella historia verdeivla : bucca mo enten la vitta de S. Ulrich , sunder era ent igl brevier de ...
Pagina 65
... fuva nagin che ves pudiu muentar misericordia de quei stinau cor de crap . usa lein nus enpau sepetertgiar tgiei schgri schur quella paupra Grova agi giu de quei tgiau che ella portava di a noig enten culietz , in vei bein tgei tem̃a in ...
... fuva nagin che ves pudiu muentar misericordia de quei stinau cor de crap . usa lein nus enpau sepetertgiar tgiei schgri schur quella paupra Grova agi giu de quei tgiau che ella portava di a noig enten culietz , in vei bein tgei tem̃a in ...
Pagina 74
... fuva el era in devotius um , et schinavont cha Genoveva portava [ f . 13 vo ] cun tuts buns ina particulara benavolenzia tras quei fuva ei ina periculusa inclinatiun a benevolenza glei gig zun virtuosa persuna , schi savens che ella el ...
... fuva el era in devotius um , et schinavont cha Genoveva portava [ f . 13 vo ] cun tuts buns ina particulara benavolenzia tras quei fuva ei ina periculusa inclinatiun a benevolenza glei gig zun virtuosa persuna , schi savens che ella el ...
Pagina 75
... fuva ei caschun de haver conpasiun curca in vaseva qualmeing ina aschi niebla a delicata Grova la qualla schon oig meins era purtenza , vegneva da siu agien survitur ton senza nagina raschun , gie inocentameing a per la deffensiun della ...
... fuva ei caschun de haver conpasiun curca in vaseva qualmeing ina aschi niebla a delicata Grova la qualla schon oig meins era purtenza , vegneva da siu agien survitur ton senza nagina raschun , gie inocentameing a per la deffensiun della ...
Pagina 78
... fuva plagaus cun ina balla la qualla plaga a cuzau bein gig enten sia persune et aschia impidena la vignida tier sia chara Genoveva , a sinaquei aber cha igl malizius gollo podes sia fatschenta malgiesta far valeivla avon siu signur ...
... fuva plagaus cun ina balla la qualla plaga a cuzau bein gig enten sia persune et aschia impidena la vignida tier sia chara Genoveva , a sinaquei aber cha igl malizius gollo podes sia fatschenta malgiesta far valeivla avon siu signur ...
Overige edities - Alles bekijken
Veelvoorkomende woorden en zinsdelen
aço affon Alex altri altro amigs aschi aveva avont avus bein biar buca bucca chanson chansons de geste char Charlemagne Charles chel contes coplas cose cun gronda cun igl cusi deigi digl Dolorus Doon ello Elo fo encunter enten igl faig Fauchet fiada fiioli fuva Genoveva Girart de Roussillon gollo gran Grova homo igl Groff Item Koschwitz l'épopée latin liug manau manuscrit manuscrits Milagros misere sancto molte molto mort nagin Nanteuil Normandie novella novellina nuetta ovra patois Pèlerinage pertgei poème poète popolari qualla quest Rajna reliques rime Rinaldo roman saint sche seigi sempre signur sinaquei soing sointgia storia suenter quei sunder surviturs talmeing texte tgei tier tutta vedi vegli veva vignida vignir vitta XIIIe siècle
Populaire passages
Pagina 248 - La rime de ti : coisi (participe passé) nous permet même de constater que le poète n'appartenait pas à l'est de la région picarde, où le t final était conservé '. La deuxième personne du pluriel du futur, et dans certains cas celle de l'indicatif et du subjonctif présent finit en -oiz (lat. etis), ce qui est la continuation d'-eiz, qui se trouve dans la vie de saint Alexis et dans la chanson de Roland 2 . Ces formes sont constatées par les rimes : mangeroiz : droit (B,f.
Pagina 155 - E in altro modo: Delle cere la giornata, ti dimostra la vernata: Se vedrai pioggia minuta, la vernata fia compiuta; Ma se tu vedrai sol chiaro, marzo fia come gennaro...
Pagina 140 - Dos y dos son cuatro cuatro y dos son seis, seis y dos son ocho, y ocho dieciséis, y ocho, veinticuatro, y ocho, treinta y dos, ánimas benditas, me arrodillo yo.
Pagina 473 - Lai de l'Oiselet, poème français du xm p siècle, publié d'après les cinq manuscrits de la Bibliothèque nationale et accompagné d'une introduction par Gaston PARIS (in-12, 100 p.) » Les mss. ont été collationnés et comparés par MH Deloncle. — La Société des Anciens Textes français a accepté la proposition que lui a faite M. Antoine Thomas de publier l'Entrée de Spagne; la copie de ce vaste poème, prise autrefois par M.
Pagina 594 - Victoria carnien publicum juxta rusticitatem per omnium paene volitabat ora ita canentium, feminaeque choros inde plaudendo componebant : De Chlothario est canere rege Francorum, Qui ivit pugnare in gentem Saxonum : Quam...
Pagina 280 - Non es nomne ninguno que bien derecho venga, Que en alguna guisa a ella non avenga: Non a tal que raiz en ella no la tenga, Nin Sancho nin Domingo, nin Sancha nin Domenga.
Pagina 173 - Beitrag zu einer wissenschaftlichen Grundlage für etymologische Untersuchungen auf dem Gebiete der französischen Sprache.
Pagina 389 - Cil qui fist d'Erec et d'Enide, Et les Comandemanz Ovide Et l'Art d'amors en romanz mist Et le Mors de l'espaule fist, Del roi Marc et d'Iseut la blonde, Et de la hupe et de l'aronde Et del rossignol la Muance, Un novel conte recomance.
Pagina 555 - Forcis publié par MA Vachez, à la suite de sa Notice sur la destruction du château de Nervieu et de la maison forte de Foriz en Forez, faite en 1 350 à la requête de la ville de Lyon.
Pagina 4 - ... la colère de l'empereur : 2 Membre vos de Doon vo frère, le guerrier. Entre lui et Girart, ki molt s'avoient chier, Assés le (le roi) guerroierent au fer et a l'acier ; Mais a la pardefin ne porent avancier : Fuir les en covint et le pais vuidier... Or revolés le roi de novel guerroier ! (Ibid., p. 13.) G. Paris a déjà cité ces passages, pour en induire l'existence « d'un « poème français de Girart de Roussillon assez différent et d'une date « reculée, bien que moins ancien que...